Sant Miquel de Vilageriu

Històric Geogràfic Social Onomàstic

Tona (Osona)


Interès: Mirar i passar

Horari: Demanar la clau a el mas Vilageriu

Preu: Gratuït

Pícnic: Sí

Sant Miquel de Vilageriu - imatge 1
altres

Descripció

És una capella que es pot datar de finals del s. XI, començaments del s. XII, i que ens ha arribat sense reformes importants. És un edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular amb coberta de cul de forn. La part de l’absis, l’única ornamentada, té un fris d’arquacions llombardes sense lesenes i dues finestres de doble esqueixada. Al mur sud hi ha el portal d’entrada i dues finestres de doble esqueixades, mentre que al mur oest hi ha el campanar de cadireta d’un ull i una finestra de doble esqueixada. Internament, uns arcs torals divideixen la nau en tres trams. Les pilastres que sostenen els arcs torals són de secció semicilíndrica i insinuen una mena de capitell en la unió amb l’arc de volta, que és de secció rectangular; les pilastres adossades al costat oest, en canvi, són de secció quadrada. L’absis és cobert amb una volta de canó. Per visitar-la cal demanar la clau al mas Vilageriu, que és el mas del costat.
historia

Informació històrica

Era una capella antigament situada a l’antiga via romana i posterior camí ral de Girona- Manresa i dependent dels senyors de Vilageriu, que es trobava dins el terme del castell de Tona i documentada el 958 com a situada "in Ville Gerile". Estava vinculada a l’església de Sant Andreu de Tona des del final del s. XII. Els Rocafort, senyors d’un castell situat al Bages també eren senyors de Vilageriu. Durant els ss. XIII i XIV aquesta possessió va passar a les famílies Oló, Muntanyola i Santa Eugènia de Sala d’Heures. L’edifici del s. X va ser substituït per a un de romànic reedificat al s. XII, que va ser reformat al s. XVIII. Durant les obres de restauració es va descobrir un mil•liari que servia per sostenir l’altar. Se sap que la van profanar els francesos el 1808 i es va tornar a obrir al culte l’any 1821, i va tornar a ser profanada durant la Guerra Civil l’any 1936. Va ser restaurada l’any 1980.
altres

Visions personals

Aquesta ermita ha quedat sempre més oblidada que les altres del terme a l'estar apartada del poble, amb no gaires facilitats per arribar-hi amb automòbil i d’una mida poc considerable. Però no per això li hem de deixar de banda; tot monument històric mereix el respecte de la gent pel sol fet d'haver sobreviscut al llarg del temps i de ben segur que aquest temps no ha estat un camí de roses.

anterior tornar següent

-