Necròpolis del Camp de les Lloses

Històric Geogràfic Social Onomàstic

Tona (Osona)


Interès: Mirar i passar

Pícnic: No

Necròpolis del Camp de les Lloses - imatge 1
altres

Descripció

El Camp de les Lloses és una necròpolis iber datada, segons sembla, d’entre els ss. VIII al I aC. L’excavació va ser d’uns tres o quatre nivells, depèn dels experts, en el primer nivell s’hi va trobar ceràmica i àmfora datades del ss. III i I aC, en el segon nivell van aparèixer uns enterraments d’inhumació, associats a una estela ibèrica trobada anys enrere en un mas de la zona. Segons els arqueòlegs es podrien datar les restes entre els ss. VIII i III aC., però no hi ha consens i uns les daten dels ss. VI i V aC. Aquests enterraments semblen datar d’un moment paleoibèric, que no coincideix en absolut amb la resta de materials apareguts a l’àrea de Tona, que datarien del nivell 1 de la excavació. Per tant aquesta necròpolis no es podria associar a un assentament de l’àrea, diuen els entesos, perquè les cronologies no coincideixen. A l’any 1993- 1995 es van reprendre les excavacions i es va trobar un tercer nivell de restes en el qual s’hi va localitzar uns hàbitats datats del s. II aC. però no es té gaire clara la data d’aquest jaciment ja que s’hi han trobat objectes de molts segles diferents. Cal dir que l’última excavació realitzada al Camp de les Lloses data de l’any 1993 i que ara l’Ajuntament de Tona es planteja de fer-hi un museu.
historia

Informació històrica

Les necròpolis són aquells jaciments on les restes arqueològiques permeten definir-hi un lloc d’enterrament. Les necròpolis i en general les de Catalunya no son gaire estudiades i per tant no hi ha gaire coneixement envers elles. Les necròpolis formaven part d’un territori restringit de cada poblat i no eren comunitàries entre poblats, se solien situar en un turó o en una àrea propera a el poblat, de la mateixa alçada i de unes característiques similars a les del poblat. La necròpolis del Camp de les Lloses és datada del s. III aC, i va ésser força estudiada, ja que aquest poblat era un dels principals dins el territori Ausetà. Els ausetans es basaven, igual que els osonencs d’avui en dia, en una agricultura de cereals i una ramaderia on predominava per damunt dels altres animals el porc. Segons sembla la tribu iber de l’actual Tona, va ser molt important dins el procés de romanització de la zona ja que s’han trobat diverses vestigis de l’època romana com una ara anepígrafa, un plat o un agafador de moble (tots d’entre el 125 i el 90 aC). Amb l’arribada dels romans, aquests ibers van passar a dedicar-se a l’encunyament de monedes per finalitats tributàries.
altres

Visions personals

Aquests jaciment en l’actualitat està en procés de restauració i de posada a punt per tal de que, qui vulgui, el pugui visitar.Creiem que és un orgull aquest jaciment ja que es diu que Tona va ser un lloc molt important en el temps ibèric, cosa que demostren els forns ibèrics entre d’altres troballes.

anterior tornar següent

-