Creu de Terme

Històric Geogràfic Social Onomàstic

Balenyà - Hostalets (Osona)


Interès: Visitar

Pícnic: Sí

Creu de Terme - imatge 1
Creu de Terme - imatge 2
altres

Descripció

Creu barroca del s. XVII situada a l'entrada frontal de l'antiga sagrera de Sant Fructuós de Balenyà. Aquesta creu de pedra comarcal és un dels punts més associats al santuari de l'Ajuda, ja que és justament al davant. És una creu de dues parts, injectada en plom i subjectada al màstil amb una ànima de ferro (ara d'alumini). Aquest tipus d'injeccions és similar al de les construccions romanes. La creu, que fins fa poc es trobava en molt mal estat, ha sigut restaurada recentment per M. Lluïsa Matas. La peça superior de la creu està coronada per un crist i una verge a banda i banda. La verge va poder ser restaurada completament però el Crist va haver de deixar-se sense cames.
historia

Informació històrica

En el món cristià, el símbol per excel·lència és la creu, sent una veneració al Crist crucificat. Les creus són exposades en els altars a partir del segle V. A partir del segle XI es va tenir molta cura en la confecció de creus, fetes de pedra, fusta i ferro, més o menys monumentals, que anaven unides al límit de les sagreres. Eren situades en cruïlles o a peu de camí i delimitaven la zona d'asil eclesiàstic. Es creu que aquesta creu va reemplaçar-ne una d'anterior i que va ser feta al mateix temps que els ornaments de la portalada de l'església. Es pot apreciar com la gent adaptava les noves creus als gustos artístics de cada època, si no era que calgués refer obres malmeses. Moltes de les creus renaixentistes es troben molt ben documentades a la part superior del fus. La creu va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons diu la inscripció del màstil. Sembla que la creu va passar el seu pitjor moment durant la Guerra Civil, quan va ser tirada a terra mitjançant la força d'animals de tir. Va caure a terra per la part del crist ja que té les cames trencades. Tot i així, també hi ha la llegenda que diu que unes nenes tot jugant a l'era les hi van trencar i Déu les va castigar amb el mateix mal.
altres

Visions personals

Tal i com diu M. Lluïsa Matas, restaurar aquesta creu (que iguals n'hi ha poques a Catalunya) és un orgull pel poble. Cal mantenir el patrimoni i d'aquesta manera serà molt més atractiu i en podrem gaudir molt més.

anterior tornar següent

-