Zona del dolmen la Caixa del Moro

Històric Geogràfic Social Onomàstic

Balenyà - Hostalets (Osona)


Interès: Mirar i passar

Pícnic: No

altres

Descripció

El dolmen o tomba de grans lloses anomenat la Caixa del Moro es troba prop del cingle que marca la plataforma que corona el Puigsagordi, de cara a Centelles, però dins del terme de Balenyà. És un dolmen-taula (dolmen vol dir “taula de pedra” en bretó), però ara està gairebé destruït i abandonat, amb les pedres remogudes i alguna d’estimbada. Fou excavat el 1928 i el que s'hi va trobar (ossos, un tros de sílex, dues rodelles de collaret, pedra calcària i esteatita polida i les peces de trossets de ceràmica, fou portat al Museu Episcopal de Vic. Aquest dolmen se situa en el període del calcolític (final del neolític), o sigui entre els 2500 i el 1800 abans de Crist. En aquesta zona es troben almenys 2 dolmens més, però les restes trobades a la Caixa del Moro es consideren les més conegudes.
historia

Informació històrica

Els dolmens són potser els monuments prehistòrics més ben coneguts per tothom, encara que sovint se’n té una idea equivocada, tant de la seva arquitectura com del seu ús. El megalít (“pedra gran” en grec) de la Caixa del Moro, és segurament un dels molts dolmens que va construir l’home del neolític en aquesta zona, ja que està comprovat que l’ésser humà durant aquest període històric ja residia als voltants de l’actual municipi de Balenyà. Es creu que s'hi va instal•lar precisament en aquesta zona de l’alt Congost i vessants del Montseny per motius de seguretat i per la vida poc sedentària que tenia inicialment, per això preferia les muntanyes a les valls. També se sap que aquests dolmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. De les seves formes simples o complexes, formades per multitud de lloses i murs de pedra seca, sempre cobertes per un túmul de terra o rocs, se’n conserven sovint només les ruïnes de la seva cambra funerària. Els monuments d’aquest tipus s’acostumaven a orientar cap al sud-est, sud o sud-oest i per a la seva construcció s’utilitzaren sempre roques locals (granit, pissarra, gneis, esquists i quars), sovint extretes de pedreres o afloraments immediats al megàlit. No és estrany, doncs, veure com ara, molts segles després, es presenti la possibilitat de la construcció d'una pedrera a la mateixa zona, al terme municipal de Collsuspina.
altres

Visions personals

Aquest monument no ha estat mai gaire conegut per la gent i, a més a més, no està en gaire bon estat. És una llàstima que els testimonis de la història més antiga es trobin en aquestes condicions i per això creiem que mencionant-lo farem veure a la gent que, monuments així, no s’haurien de perdre.

anterior tornar següent

-