Pròleg

Podria sentir l’aire fred d’un matí de desembre fregar-me el rostre... podria admirar la Plana, als meus peus, coberta de bromes i de gebrada mentre es desperta un sol mandrós però que omple de vida pertot... podria olorar el perfum discret però autèntic de les escorces humides dels roures que m’envolten...

Sí, podria. Però davant d’unes pàgines de paper totaixò no pot serres més que un còctel agradable i càlid preparat a partir d’uns records casolans com pocs i del treball completíssim que tinc davant les mans.

Quines sensacions tan agradables que m’embolcallen. I no sóc al cim del Roc de la Guàrdia. Però és com si m’hi trobés.

En Jordi i en Josep m’han ensenyat molts secrets que desconeixia del terme del meu propi poble. Sincerament, els n’estic molt agraït.

Ara passo caminant per alguns dels indrets que ells han documentat i me’ls miro amb uns altres ulls. Ara conec més detalls i més història sobre els punts clau del poble.

A mi, més que un treball de recerca, m’ha suposat un treball de descoberta (i em semblava que l’entorn de casa ja el tenia vist i conegut, ignorant de mi...).

Els agraeixode veritat que m’hagin ensenyat aquest grapat de tresors populars. I crec que no seré pas l’únic a qui la curiositat, capritxosa, farà calçar les sabates de caminar, preparar la motxilla i perseguir els moments de paisatge i d’història que aquestes pàgines destil·len.

Edu Sallent

Alpinista i escriptor